Jordània

scream









el basar de damasc






















bolet del desert
















llargandaix blau






















burquini
















hummus















aeroport

Abschied

Hier habt ihr die Bilder aus mein letzte Tag in Berlin.
Aber, Sylwia, meine Dame!!! Wo bist du denn?















- Gunn: Mmmm... Tschja... Ich glaube dass ist ein echte Kunstoffgabel...














- Guillaume: Ja, ich bin ganz einverstanden...












Currywurst: Wow! Ich bin glücklich!! Nicht alle Currywurst sind bei Victor gegessen. Deshalb kann am Mittelmer fliegen und nach dem Tod dort schwimmen...
















- Natalia: Guillaume, kannst du mich eine Bier kaufen?

- Guillaume: wie hast du mich bemerkt? Ich trage Sonnenbrille...

un graffiti de collons

Al costat de Schlesisches Tor

i alguns serrells de dins de la ciutat...

De les poques torres de vigilància que queden a Berlín. Aquesta està a Schlesischer Busch, al costat d'un tros de mur interior totalment grafitejat.







































I el més difícil: el mur al riu. No és un mur però és una estructura per on patrullaven per vigilar que ningú intentés passar nedant.

seguint el mur... fora de la ciutat

Doncs Berlín té 160 km de camí (Mauerweg) per anar en bici tot envoltant la ciutat i seguint l'antic camí de patrulla del mur. L'altre dia en vaig fer un tros d'uns 16 km, que comença a 20 minuts del centre de Berlín en tren. Fantàstic: primer al voltant del canal de Teltow i després entrant en tot de boscos...





















































Després de travessar l'autopista, s'arriba al punt de control de l'antiga autopista. Encara queda la caseta, que la convertiran en un museu a finals d'any, i l'àrea on s'aturaven els camions per controlar què protaven s'ha convertit en... el centre de distribució d'eBay per Alemanya. Ironies del destí.
































Una mica més amunt es troba un monument amb un tanc rus, ple de graffitis.















Després pots seguir pel camí del bosc o desviar-te uns metres i avançar per la calçada de l'antiga Autobahn. No cal dir què vaig fer jo... evidentment posant música de Kraftwerk. No n'havia vist el vídeo però aquí us el deixo perquè és boníssim.













Coses que queden: el ponts sobre la via del tren, el tal·lús d'una antiga carretera...























Després de passar per sota un antic pont del tren arribem a l'últim control, el del pont sobre el canal.


















































































































Els tres màstils havien vist moments de més glòria...






































I després s'arriba a una altra franja de la mort on hi comencen a créixer els arbres, tot i que encara es pot trobar algun rastre del mur.
























































I finalment arribes a Steinstücken, que era un enclavament occidental que va quedar connectat amb l'enclavament de Berlín per una carretera d'uns centenars de metres envoltada de mur. Diuen que van ser els primers a fer negoci amb els trossos de mur.

comiat

De les poques coses lúdiques que em quedaven per fer: una barbacoa en un parc, en aquest cas el Volkspark Friedrichshain.

Com tots els parcs de Berlín està de collons, especialment ara a la primavera. Aquest parc, a més té la particularitat que té un parell de Trümmerberge, o sigui muntanyes formades per runes de la segona guerra mundial.

En aquest cas no era una muntanya sinó un turó i a dalt és on vam fer la barbacoa de despedida. Snif.

Aquí tenim el Guillaume i la Sara. El pèl-roig no recordo com és diu, és un amic de la Gunn i l'altre és el Fernando, el nòvio de la Sara.














Aquí el Guillaume i la Natalia.






































No érem els únics que fèiem barbacoa...

































Primer pla de la Sylwia.























A Barna no hi ha llocs per fer barbacoes, oi? Merda d'ordenances...

fa 78 anys

En aquells temps la política era heroica...















Proclamacion de la República en Barcelona
Se constituye un Gobierno provisional presidido por el señor Maciá :-: Los republicanos se posesionan del Ayuntamiento y de la Diputación :-: Animación extraordinaria
en las calles y desfile de banderas :-: En la Capitanía General y en el Gobierno civil
Han sido libertados los presos de la Cárcel Modelo y Cárcel de Mujeres :-: Las ma-
nifestaciones populares continuaron hasta la madrugada :-: Por Radio y mediante poderosos altavoces, el Gobierno provisional aconseja a los obreros que no abandonen el trabajo y que mantengan el orden

Llegada del presidente de la Diputación
En aquel momento llegó el presidente de la Diputación, señor Maluquer y Viladot, quien
con su secretario, señor Segarra, se dirigió a donde se hallaban los reunidos.
El señor Maluquer, que estaba comiendo cuando recibió las primeras noticias de lo que ocurría, se dirigió a los reunidos y les dijo:
«Vengo a protestar de lo que ha pasado y a exigir que se desocupe esta casa, de la cual yo soy el presidente.»
El señor Maciá le contestó que les había llevado a la Diputación la voz del pueblo y que el señor Maluquer representaba t la Monarquía.
Replicó el señor Maluquer que él ocupaba la presidencia de la Diputación por exclusiva
voluntad de los diputados y que, por lo tanto, sólo por la fuerza abandonaría su puesto.
El señor Maciá, entonces, puso una mano sobre la espalda del señor Maluquer, y éste
se retiró del Palacio provincial*.

Proclama
El señor Maciá y sus amigos pasaron a ocupar seguidamente el despacho presidencial, donde volvieron a reunirse y fue dictada la siguiente nota:
«En nombre del pueblo de Cataluña proclamo el Estado catalán, bajo el régimen de una República catalana, que libremente y con toda cordialidad anhela y pide a los otros pueblos de España su colaboración en la creación de una Confederación de pueblos ibéricos y está dispuesta a lo que sea necesario para librarlos de la Monarquía borbónica.
En este momento hacemos llegar nuestra voz a todos los Estados libres del mundo, en
nomhre de la Libertad, de la Justicia y de la Paz internacional.—Francisco Maciá.»

* la crònica de la Vanguardia no diu que Macià va dir, després de posar-li la mà a l'espatlla, "Considereu-ho un acte de força". Gloriós...