dijous, 26 de febrer del 2009

primera visita

Visca, visca!! Primera visita. Es van xupar tres dies de neu i no hi va haver gaire temps per acompanyar-los però molt bé. Berlinische Galerie, fotos del Berlín de la postguerra, dürum + pommes, museu de la Stasi, pizza a 3 euros, cervesa a 2,5 i Wohnzimmer. I abans d'arribar a casa batalla de boles de neu al carrer i nosaltres d'espectadors. Ah! Gràcies pel pa de pagès!

Quan vam veure això se'ns va escapar un oooohhh!!!















No tinc el tronc espia però tinc altres objectes espia de l'Stasi.




















Batalla de boles de neu a Prenzlauer















La M i el S tornen a casa...

dimarts, 24 de febrer del 2009

Déu (10)

No hi hi podia faltar. Tothom el reverencia.



El del mig, obviament, no el de la dreta...

el barri italià de berlín





A només sis hores del centre de Berlín.

Bruta com ella sola, però fantàstica. Hi hauré de tornar amb més temps. Lisboa 2?

m'encanta tota ella

De dia i de nit, plovent, nevant o fent sol. Quan en construeixen una a la Plaça de Catalunya?

De moment, aquí en retallable...

dilluns, 23 de febrer del 2009

neven estrelles

Mai ho havia vist. Ara entenc perquè el símbol de la neu són estrelletes. A la wikipedia explica les diferents formes dels flocs de neu.

sol i neu


Recuperem el temps perdut: dimarts passat, sol i neu, el millor!

dilluns, 16 de febrer del 2009

postal de Prenzlauer Berg

Imatge representativa d'un matí de febrer a Prenzlauer Berg:

- una estudiant d'alemany a punt d'entrar a la cafeteria abrigada fins les celles
- una corrua de nens entra per l'esquerra de l'imatge
- el camí està marcat per pedretes que eviten que rellisquis quan està nevat.
- la bicicleta té està nevada
- un restaurant turc a la cantonada

Només hi ha una cosa que no encaixa. No l'he dit però si mireu la imatge detingudament la trobareu...

diumenge, 15 de febrer del 2009

Rache des Papstes

o la venjança del Papa. Ahir vaig poder veure aquest fenòmen, que es produeix quan fa sol.

L'estructura esfèrica de la Fernsehturm té una cobertura metàlica formada per múltiples piràmides, de manera que reflecteix la llum del sol en forma de creu, efecte totalment indesitjat per part del règim comunista que va ser el que la va construir.

I per això li han posat aquest nom.

dijous, 12 de febrer del 2009

Museum der Dinge: fantàstic!!



El Museu de les coses. I ja està. És un museu creat per una associació que ha recopilat objectes interessants o no des de fa un segle.

Objectes bonics, lletjos, estètics, horribles, útils, kitsch, artesanals, religiosos, militars, sanitaris, industrials, de fabricació casolana, de materials nobles, reutilitzats, de materials innobles, grollers, de marca, inútils, sense marca...



tots els objectes que us pugueu imaginar i que hi càpiguen en una vitrina: ràdios, teles, liquadores, culleres, ganivets, forquilles, gots, plats, tasses, cafeteres, coladors, planxes, souvenirs, despertadors, raspalls de dents, calendaris, fanalets, ampolles, cadires, taules, maquetes, raspalls, termòmetres, anells, oueres, ninos, botons, salers i pebrers, raspalls, miralls, condons, vibradors, peus de plàstic, postals, hitlers i mishes, verges i putes. Tot i a cabassos. Agrupat per colors o per èpoques o per utilitats o per groc i negre. Imprescindible la mostra de merchandising nazi i els objectes de plàstic de la DDR. També el disseny industrial de Braun dels anys 50.















supereu aquesta tele si podeu.

Ah, si voleu tenen una secció de l'objecte del mes:
http://www.museumderdinge.de/stand_der_dinge/ding_des_monats/2009-01-trichter.php

dimecres, 11 de febrer del 2009

pels pèls (das war knapp)

Aquest filferro val 150 €, però me'l van regalar.















I més enllà de formar part d'un antic clauer avui ha trobat el veritable sentit de la seva vida.

Avui m'he deixat les claus a casa. Feia molt temps que no em deixava les claus a casa. I a més me les he deixat posades al pany. Mai me les havia deixat posades al pany.

He trucat a la mare de la Katrin i m'ha deixat el seu joc de claus. Però he arribat a casa i la clau no entrava al pany. Merda. Estaven mal posades per dintre. Merda, merda.

Però clar, jo no truco un serraller a la primera i he provat totes les claus, he pensat en demanar una radiografia a algun veí (si, podeu riure) i he pensat que un filferro podria funcionar. I no ha funcionat.

He tornat a provar les claus, s'ha apagat la llum de l'escala. L'he tornat a obrir, he picat a la porta, he esperat que sortís algun veí a veure què passava, he pensat mentalment com li podria explicar en alemany que m'havia deixat les claus a casa (fàcil) però no hauria pogut explicar-li que estaven posades al pany (posades sí, però al pany no, no conec aquesta paraula), se n'ha tornat a anar la llum, l'he tornat a engegar, he empès la porta, he apretat les claus cap a dins, les he girat ràpidament cap a les dues bandes, he donat cops amb el muscle contra la porta, he esperat que sortissin els veïns, no han sortit, he pensat mentalment com li explicaria (en alemany) a la policia (die Bullen) que estava intentant entrar en una casa que no era meva (perquè evidentment, si els veïns no sortien era perquè tenien por dels lladres i havien trucat la policia), he pensat que m'hauria hagut de registrar a la policia en arribar com hem van dir les amigues de la Macarena i no he fet (ni faré), se n'ha tornat a anar la llum, l'he tornat a obrir, he estat a punt d'agafar el telèfon, he pensat que el serraller parlaria berlinès i no l'entendria, he pensat que em cobraria molts calers,he tornat a posar el filferro, les claus, picar la porta, he tornat a pensar a agafar el telèfon i he tornat a posar el filferro... i clinc!

Les claus de dintre han caigut al terra i les claus de fora han pogut obrir la porta.

Buf!!!! Que bé, ni tan sols se m'han arribat a descongelar els pèsols que he comprat (sí, comprar pèsols congelats havent-te deixat les claus a casa és tenir fe).

El que he vist quan he obert la porta ha estat això (evidentment és una simulació, com es pot deduir pel fet que la meva jaqueta està a dins de casa i tirada al terra; prèviament estava tirada al terra però fora de casa...)

dimarts, 10 de febrer del 2009

Joy Division

Gran documental, però que potser es pot fer pesat si no has vibrat amb la seva música. Hi ha moltes entrevistes i xerrameca sobre aspectes molt concrets dels quatre anys escassos de vida del grup.

Trobo molt ben fet el guió i molt ben trobada l'estètica del documental i és especialment brillant el primer quart d'hora quan es fa una introducció al context social de Manchester, a la irrupció del punk a la ciutat i als orígens del grup, amb imatges dels primers concerts i aparicions televisives (algunes ja vistes a "24 hour party people" o "Control").



Keep on keeping on al minut 8:24




A partir d'aquí, la cosa es posa més dura per persones que no coneixen prou el grup, portades, cançons concretes, actuacions... L'origen del nom, molt interessant l'entrevista amb Martin Hannet i com explica que va crear el so del grup, cosa inexplicable o, més aviat, només explicable coneixent una mica el personatge. També com el Peter Saville va crear les portades dels dos discos, la sessió de fotos pel NME, el tractament visual de l'explicació de l'epilèpsia amb els coneixements mèdics dels 70 i les disseccions de diferents cançons.

Interessant descobrir que "Interzone" prové d'un samplejat de "Keep on Keeping On", imprescindible peça de Northern Soul passada pel filtre punk, els origens de "She's lost control", "Love will tear us apart", l'únic hit "comme il faut" i, el que em va deixar esmaperdut (no hi ha una altra paraula) va ser les imatges i l'explicació de "Shadowplay". És exactament el que jo havia pensat/visualitzat des de les primeres vegades que l'havia sentit: extraradi, nit, cotxes i llums de sodi de color taronja (ho podeu veure a partir del minut 4 i 40 del vídeo.



En definitiva, molt recomanable per a "die hard" fans. I el passaran a l'Sputnik aquest mes, amb subtítols que permetran entendre millor l'anglès de Manchester.

divendres, 6 de febrer del 2009

es feo

Trobar-se això per Berlín és molt lleig, encara que sigui una fira de moda.



dijous, 5 de febrer del 2009

Subidón subidón!!!!

Inesperadament aquest matí hem tingut algunes hores de Sol!!!! Per celebrar-ho he escoltat algunes cançons i per demostrar-ho he fet algunes fotos:











dimarts, 3 de febrer del 2009

un dia qualsevol a Berlín

em desperto:
dutxa. em vesteixo. samarreta, camisa/suèter + jersei. un, dos, tres mitjons. calçotets i pantalons, of course. aigua o suc.

preparo les coses:
llibreta, dossier d'exercicis, diccionari petit, boli, marcador, lonely planet, guia de carrers, galetes i taronja. ah! no oblidar el got aïllant i els sobret de la infusió.

abans de sortir:
fora sabatilles. bufanda: una, dues voltes. gorra. assegurar que els guants estan a la butxaca de la jaqueta. jaqueta. gorra. claus: dues voltes per tancar.

al carrer: deslligar la bici, netejar el seient de gebre, aigua o neu. posar-se els guants. engegar l'MP3. Merda, està massa baixa, treure el guant dret i pujar la música. Ara.
pedalant: quinze minuts badant. m'adelanten, tant lent vaig? aquests alemanys van molt ràpid... semàfor vermell. els cotxes aturats i jo aturat i la gent també. perquè? ara verd.

arribo a l'escola: fora guants. lliga la bici. puja a classe (merda, avui d'esquenes a la finestra, he d'arribar abans). treu-te la gorra, la bufanda i una o dues capes de roba. esbullar
-se una mica el cabell que ha quedat xafat.
profe: "Gutentagvíctor,washastdugesterngemacht?" -jo: "Was? Entschuldigung?" -"Was hast du gestern gemacht?" - "ah, ja, arbeiten, arbeiten...". després inundació de nou vocabulari, llegir i parlar.

kaffepause: bufanda: una, dues voltes. gorra. assegurar que els guants estan a la butxaca de la jaqueta. jaqueta. anar al cafè de la cantonada. parlar amb els companys de classe: alemany, català, anglès, portuguès. avui fa fred, oi? sí, fa dies que no veiem el sol. perquè estàs a Berlín? quant temps et quedes? que fas avui? exposició, cine, passejar. als sis mesos ja no tens ganes de passejar. tinc ganes que arribi l'estiu: Kastanienallee és lo más plus.

classe: treu-te la gorra, els guants, la bufanda i una o dues capes de roba. esbullar
-se una mica el cabell que ha quedat xafat.

s'acaba la classe. cap a casa: bufanda: una, dues voltes. gorra. assegurar que els guants estan a la butxaca de la jaqueta. jaqueta. deslligar la bici, posar-se els guants. engegar l'MP3.
davant de l'ökoladen: mmm... havia de comprar alguna cosa: fora guants, fora gorra, esbullar
-se una mica el cabell que ha quedat xafat. se m'entelen les ulleres. netejar ulleres. mirar. quantes coses ecològiques que hi ha. fins i tot menjar precuinat. mirar-ho tot. comprar sopes de sobre, pasta, arròs. no arròs no, a l'altre està més barat. cua. treure auriculars. "5,43, bitte". vols la nota? no gràcies. posar auriculars, posar-se guants. bufanda: una, dues voltes. gorra. merda, he de deslligar la bici. guants fora, guants altre cop. bici. pedalar. un altre ökoladen. fora guants, fora gorra, esbullar-se una mica el cabell que ha quedat xafat. se m'entelen les ulleres. netejar ulleres. mirar. tinc gana. comprar patates fregides o nachos o alguna guarrada. quants tes tenen... en compro amb gust de xocolata. compro arròs. tofu amb gust d'alfàbrega. compro. cua. treure auriculars. "6,69, bitte". vols la nota? no gràcies. posar auriculars, posar-se guants. bufanda: una, dues voltes. gorra. merda, he de deslligar la bici. guants fora, guants altre cop. bici. pedalar.

h&m, rebaixes. Passo. passo de tot el cerimonial altre cop. demà.

arribo a casa: fora guants, lligar bici, netejar sabates, obrir porta (clau vella), pujar escales, obrir porta (clau brillant). fora sabates, posar sabatilles, fora gorra, passo dels cabells. fora bufanda. obrir calefacció. lic-clic-clic. merda, perquè no va? clic-clic-clic. merda. clic-clic-clic. pluf.pluf. ara sí. 3-4, no més. demà la deixo en stand-by. buf. engegar ordinador. connectar internet (perquè no ho fa automàticament?). obrir thunderbird: mirar mail, obrir firefox: mirar diaris. obrir songbird: posar aleatori. pocs mails avui. mirar bloc. poques intervencions. mirar lastfm. què escolten els altres? avui he d'actualitzar el bloc (descarregar fotos, escriure, respondre...). no millor demà. escriure mails treballar xatejar trucar parlar. pfff. millor que l'actualitzi demà, els altres tampoc actualitzen. i els deures¿? pfff. els he de fer, els he de fer, sempre els he de fer abans de posar-me a treballar... com se me'n va el temps. he de veure alguna cosa lleugereta per distreure'm. tbbt. pff al final són les 23 i no he sopat ni he vist res lleugeret ni he fet els deures. sopar.

obrir calefacció de l'habitació. aquesta no falla mai. fer els deures o no, enviar els últims mails o no. fora una dues tres capes de roba, no avui em deixo la samarreta. un, dos, tres mitjons, pantalons. apagar la llum, encendre la làmpara. al llit. merda, apagar la calefacció. fora del llit, dins del llit. llegir "Das goldene Schlüsselchen oder die Abenteuer von Burattino". Pfff. no entenc res, sort de les il·lustracions. a més són molt xules. son. me'n vaig a dormir. somio en tots els animals de les aventures del Burattino. em desperto.



me'n vaig a veure una peli. després il·lustro el blog....

Vokuhila

bon nom per una perruqueria: vorne-kurz-hinten-lang o davant-curt-darrera-llarg.

I alguns exemples de Vokuhila perpetrats... fins i tot surt el McGyver. Perpetrar es diu "verüben". Ho vaig aprendre l'altre dia en una lectura a classe sobre els suïcidis a la UE.















dies sense veure el sol: 8.

dilluns, 2 de febrer del 2009

primera redacció

Doncs, això. No tan malament com pensava, sehr gut. Va ser una vomitada del que vaig pensar entre l'escola i casa. Mira que demanar-nos una redacció sobre el tema "Temps"...

glass museum


































Doncs, res, que reprenc el fil de la setmana passada. El dijous em llevo i esperava que hagués nevat i res només boira (les previsions aquí són una cacota). Em dutxo, faig la bossa i quan surto al carrer els arbres estaven blancs, però no de neu sinó de gebre. I tots els arbustos iguals, fins i tot la meva bici...

Uau! Doncs aleshores no vaig per Schönhauser Allee sinó que agafo el camí del meu descampat preferit, a Greta Garbo strasse, que hi ha més arbres. I què bonic!! Les fotos no li fan justícia però aquí queden. Com el vídeo de "Glass Museum" de Tortoise, que no l'havia tornat a veure des que el van passar per l'Sputnik fa mooolts anys un d'aquells diumenges al matí:


I llavors va sonar "Stephanie says" amb el xilofon i tal i ja va ser preciós...


I clar, anava parant, fent fotos, mirant a totes bandes i al final vaig arribar tardíssim a classe...

diumenge, 1 de febrer del 2009