dijous, 16 d’abril del 2009

seguint el mur... fora de la ciutat

Doncs Berlín té 160 km de camí (Mauerweg) per anar en bici tot envoltant la ciutat i seguint l'antic camí de patrulla del mur. L'altre dia en vaig fer un tros d'uns 16 km, que comença a 20 minuts del centre de Berlín en tren. Fantàstic: primer al voltant del canal de Teltow i després entrant en tot de boscos...





















































Després de travessar l'autopista, s'arriba al punt de control de l'antiga autopista. Encara queda la caseta, que la convertiran en un museu a finals d'any, i l'àrea on s'aturaven els camions per controlar què protaven s'ha convertit en... el centre de distribució d'eBay per Alemanya. Ironies del destí.
































Una mica més amunt es troba un monument amb un tanc rus, ple de graffitis.















Després pots seguir pel camí del bosc o desviar-te uns metres i avançar per la calçada de l'antiga Autobahn. No cal dir què vaig fer jo... evidentment posant música de Kraftwerk. No n'havia vist el vídeo però aquí us el deixo perquè és boníssim.













Coses que queden: el ponts sobre la via del tren, el tal·lús d'una antiga carretera...























Després de passar per sota un antic pont del tren arribem a l'últim control, el del pont sobre el canal.


















































































































Els tres màstils havien vist moments de més glòria...






































I després s'arriba a una altra franja de la mort on hi comencen a créixer els arbres, tot i que encara es pot trobar algun rastre del mur.
























































I finalment arribes a Steinstücken, que era un enclavament occidental que va quedar connectat amb l'enclavament de Berlín per una carretera d'uns centenars de metres envoltada de mur. Diuen que van ser els primers a fer negoci amb els trossos de mur.

comiat

De les poques coses lúdiques que em quedaven per fer: una barbacoa en un parc, en aquest cas el Volkspark Friedrichshain.

Com tots els parcs de Berlín està de collons, especialment ara a la primavera. Aquest parc, a més té la particularitat que té un parell de Trümmerberge, o sigui muntanyes formades per runes de la segona guerra mundial.

En aquest cas no era una muntanya sinó un turó i a dalt és on vam fer la barbacoa de despedida. Snif.

Aquí tenim el Guillaume i la Sara. El pèl-roig no recordo com és diu, és un amic de la Gunn i l'altre és el Fernando, el nòvio de la Sara.














Aquí el Guillaume i la Natalia.






































No érem els únics que fèiem barbacoa...

































Primer pla de la Sylwia.























A Barna no hi ha llocs per fer barbacoes, oi? Merda d'ordenances...

dimarts, 14 d’abril del 2009

fa 78 anys

En aquells temps la política era heroica...















Proclamacion de la República en Barcelona
Se constituye un Gobierno provisional presidido por el señor Maciá :-: Los republicanos se posesionan del Ayuntamiento y de la Diputación :-: Animación extraordinaria
en las calles y desfile de banderas :-: En la Capitanía General y en el Gobierno civil
Han sido libertados los presos de la Cárcel Modelo y Cárcel de Mujeres :-: Las ma-
nifestaciones populares continuaron hasta la madrugada :-: Por Radio y mediante poderosos altavoces, el Gobierno provisional aconseja a los obreros que no abandonen el trabajo y que mantengan el orden

Llegada del presidente de la Diputación
En aquel momento llegó el presidente de la Diputación, señor Maluquer y Viladot, quien
con su secretario, señor Segarra, se dirigió a donde se hallaban los reunidos.
El señor Maluquer, que estaba comiendo cuando recibió las primeras noticias de lo que ocurría, se dirigió a los reunidos y les dijo:
«Vengo a protestar de lo que ha pasado y a exigir que se desocupe esta casa, de la cual yo soy el presidente.»
El señor Maciá le contestó que les había llevado a la Diputación la voz del pueblo y que el señor Maluquer representaba t la Monarquía.
Replicó el señor Maluquer que él ocupaba la presidencia de la Diputación por exclusiva
voluntad de los diputados y que, por lo tanto, sólo por la fuerza abandonaría su puesto.
El señor Maciá, entonces, puso una mano sobre la espalda del señor Maluquer, y éste
se retiró del Palacio provincial*.

Proclama
El señor Maciá y sus amigos pasaron a ocupar seguidamente el despacho presidencial, donde volvieron a reunirse y fue dictada la siguiente nota:
«En nombre del pueblo de Cataluña proclamo el Estado catalán, bajo el régimen de una República catalana, que libremente y con toda cordialidad anhela y pide a los otros pueblos de España su colaboración en la creación de una Confederación de pueblos ibéricos y está dispuesta a lo que sea necesario para librarlos de la Monarquía borbónica.
En este momento hacemos llegar nuestra voz a todos los Estados libres del mundo, en
nomhre de la Libertad, de la Justicia y de la Paz internacional.—Francisco Maciá.»

* la crònica de la Vanguardia no diu que Macià va dir, després de posar-li la mà a l'espatlla, "Considereu-ho un acte de força". Gloriós...

dilluns, 13 d’abril del 2009

seguint el mur

Doncs això, que avui m'he dedicat a l'arqueologia contemporània.

És cert que del mur, tal i com l'imaginem en queda ben poc: alguns trossos escampats i la East Side Gallery. Però també és cert que el mur era molt més que els blocs prefabricats. Al llarg de gairebé trenta anys es va anar bastint tota l'estructura per evitar que els habitants del "món democràtic" poguessin anar al "món lliure": l'anomenada "franja de la mort", consistent en un seguit de murs, tanques, torres de vigilància, filferrades, etc... i de tot això en queden encara restes que poden passar desapercebudes si no es coneix com eren els elements que la formaven. A més, queda l'impacte en l'estructura urbana de la ciutat.

Gràcies a la pàgina web de l'Ajuntament de Berlín dedicada a les traces del mur (Mauer Spuren) he pogut fer una ruta de recerca d'elements de la franja fronterera. I en queden molts, tot i que cada cop la ciutat va tancant les "ferides" urbanes i aniran desapareixent.

Aquí va una mostra des de Dolomitenstraße fins a Bernauerstraße:

Això és el mur interior. És a dir, el primer mur abans de la franja de la mort, que eren uns 50 metres de descampat, amb el camí de patrulla, les torres de control i les llums. De fet era el mur que veien més sovint els berlinesos de l'est. I és el mur del qual se'n conserven més trossos, ja que moltes vegades limita jardins, pàrquings, vies de tren... Son plaques de ciment subjectades per barres de ferro.






Això és una caixa de connexions elèctriques per algun tros de filferrada o reixat. De fet, moltes vegades es tracta de pensar per on passava el mur i detectar elements estranys.





















Els colors també ajuden. El límit de la zona on podien accedir els berlinesos de l'est estava delimitat per reixats i altres elements de color vermell i blanc. Aquí hi ha la base d'un antic pal de reixa.












Un tros de filferrada just sota el Bösebrucke, que connecta Pankow amb Wedding.















No n'estic del tot segur però això podrien ser elements de bloqueig de l'accés al camí de patrulla, que es pot veure a l'esquerra, tot i que ara hi han plantat arbres (cirerers).













Tampoc n'estic segur però perquè marcar una entrada a una claveguera sota un pont amb tres pals de color blanc i vermell?














Aquest és el Bösebrucke, a Bornholmerstraße, que va ser el primer a obrir la nit del 9 al 10 de novembre de 1989. A l'esquerra es veu l'accés des de l'antiga zona de control de vehicles. Un document històric i emocionant de l'obertura al youtube: http://www.youtube.com/watch?v=1_eCVhCGYwE









Més mur interior just a l'entrada del pont.
















L'esplanada de l'antiga zona de control de vehicles a Bösebrucke.

















Van demolir l'estació de control però es van deixar alguns elements...


































La base d'una columna de la nau on es controlaven els vehicles. En aquest cas la zona de control número 8.















No n'estic segur però aquestes caixes elèctriques no pinten res actualment...
















Típic fanal de la zona de seguretat del mur. Què faria sinó en un descampat darrere el mur interior just abans del pont de Behmstraße?





















Cases d'esquena al mur i amb el patí tapiat per mur interior.
















Aquests fanals són els del carrer, però cal que arribin al segon pis? Sí, perquè són els fanals estàndards de la zona de seguretat. Al fons n'hi ha un amb mida normal. Les cases de Schwedterstrasse donaven al mur.



















El Gleimtunnel, a Gleimstrasse, va estar tancar durant els temps del mur. Juraria que el van obrir a pic i pala.




















A la calçada antiga de Schwedterstrasse hi ha marques dels pilons que fixaven el mur interior.





















A l'inici de Bernauerstraße es pot veure com les vies del tramvia es desvien però només en direcció est-oest, just en arribar a l'alçada del mur; final de línia. Venint de l'oest hi havia una àrea perquè els autobusos poguessin donar la volta però em sembla que la renovació del carrer l'ha eliminat. Es pot veure aquí.









A Bernauerstrasse la franja de la mort és molt evident encara, tot i que estan començant a urbanitzar-la. Què fa un fanal tan potent al pati d'una casa? Mmm... està limitat pel mur interior...



















Aquí han aprofitat l'antic camí de patrulla per posar-hi un banc.


















A aquest edifici de Strelitzerstrasse amb Bernauerstrasse hi podem trobar la columna que fixava l'antic mur interior.





















Aquí es pot veure com la franja de la mort va ser construïda derruint els edificis que hi havia. Les obres que s'hi fan han deixat al descobert els cellers de les cases.



















La meva imaginació vol que això sigui un dels nombrosos túnels que es van construir sota Bernauerstrasse per escapar de l'est i que surt del celler anterior.





















Arribant a la capella de la reconciliació el camí de patrulla està molt ben conservat, i més avall trobem un dels fragments de mur museïtzats.