no és que no vulgui tornar...

però avui m'he adonat que queden pocs dies. Estava escoltant Antònia Font a Alexanderplatz mentre esperava l'U-Bahn cap a Pankow i he pensat que segurament no tornaria a sentir AF en aquesta estació... A-L-E-X-A-N-D-E-R-P-L-A-T-Z, en un cartell de ceràmica de fa 40 anys... I m'ha fet una mica de pena... i després he posat Mishima... i snif... clar que havia begut algunes cerveses... On hi ha cartells de fa 40 anys a Barcelona? I tot és tant petit a Barcelona, sense prou perspectiva: no hi ha descampats ni edificis soviètics de colors, ni les terrasses a qualsevol racó i hi ha tant soroll i tant fum de cotxes... I no tenim la Fernsehturm, ni ponts sobre rius, ni Flohmarkt amb objectes dels 70, ni Antiquariats... realment Berlín m'agrada, i més ara, que comença la primavera: avui 23 graus!!

Però buenu, a Barcelona tornaré a veure la gent que m'ha vingut a veure i la que no ho ha fet, i això és bo. I els vermuts els diumenges amb olivetes i patates aquí no els puc fer. I sempre puc tornar.

En fi, que torno d'aquí a dues setmanes justes si no hi ha sorpreses d'última hora...