
Bé, en realitat és el Neues Museum, el Museu Nou. La història del Museu és molt interessant: va ser construït a finals del segle XIX per allotjar les col·lecions d'art que no cabien al Museu Vell. Cadascuna de les sales estava decorada d'acord amb l'art que allotjava: romà, grec, bizantí, egipci... Durant la segona guerra mundial va ser bombardejat i va quedar molt malmès. Posteriorment va quedar al costat soviètic i es va fer servir de magatzem, tallers, etc. i va caure en desús durant força anys. Amb la caiguda del mur es van fer plans per la seva restauració que no es va dur a terme fins la primera dècada del nou mil·leni, a càrrec de l'estudi de David Chipperfield.
La restauració s'ha fet no restaurant les parts malmeses sinó integrant-les dins el nou conjunt, amb el color negre del fum i els forats de la metralla, i l'efecte és, com a mínim curiós, ja que manté un aire entre antiquat, kitsch i modern. Hi ha espais que poden ser discutibles i altres que són, simplement, espectaculars. Valdrà molt la pena visitar-lo quan torni a estar obert al public, l'octubre d'aquest any.
Per sort vam poder-lo visitar durant el cap de setmana de portes obertes gràcies a la informació del Ferran i després d'insistir tot el cap de setmana i aconseguir arrossegar els dos Jordis, mentre que el Pitxi es va quedar a casa. Vam arribar quan hi havia una dona amb un cartell de "No s'admeten més visites a partir d'aquí"; per sort com a bons mediterranis ens vam colar i vam poder veure'l.
I és molt curiós veure un museu buit. Bé buit de peces però ple de gent. Aquí van algunes fotos:



