Després de mesos i mesos de treball ja he acabat el punyetero estudi d'envasos!!!!
Sí, això és el que sembla, un tio fent funambulisme entre les dues Torres.
Usted seguramente ya se habrá preguntado si vale la pena aprender reglas que ya no son válidas. Es cierto que en el discurso indirecto los alemanes utilizan el Konjunktiv I, el Konjunktiv II y el Konditional casi sin distinción. La única excepción son los verbos modales y el verbo ser. O sea usted, como persona cuya lengua materna no es el alemán, se enfrenta al caos más hermoso que uno puede imaginarse. El autor cree que le resulta más fácil entender lo que pasa, si usted sabe lo que teóricamente debería pasar. Si usted estudia filología germánica, de todas maneras estará confrontado con este tipo de problemas, porque entonces un día usted tiene que explicar a sus alumnos por qué estas formas existen. Si usted tiene mucha mala suerte y tiene que pasar un examen de alemán al entrar en una universidad alemana, puede ocurrir que habrá una pregunta sobre el Konjunktiv, sobre todo si le toca pasar este examen con un profesor que ha pasado toda su vida en la administración pública, porque este tipo de persona en general ha perdido cualquier contacto con la realidad. |
cel·la.
Havíem quedat a Kottbusser Tor, al cor de Kreuzberg, però jo volia anar a veure el Barça a la Penya Barcelonista Berlín Culé. De camí, però, se'm va punxar una roda i vaig abandonar la bici a Prenzlauer. Total que directament a Kreuzberg i busco un bar per veure el partit. Res, però de sobte, una tele amb una partit de futbol... però quin bar més estrany, no hi ha barra, hi ha màquines sense cervesa, tenen moltes pantalles: una casa d'apostes plena de turcs mirant el partit. Però suficient per sentir uns crits pel carrer i veure la repetició del gol de l'Henry.
Pro Palestina. En realitat no estava gaire segur d'anar-hi perquè m'han dit que la comunitat musulmana de Berlín és més aviat radical. Però era l'excusa per veure'ns amb la Marta. les meves sospites estaven força fundades perquè els eslògans eren radicalots... de fet la poli (els polis alemanys no estan per òsties) va retirar la megafonia perquè estaven incitant a la violència.
Ok, el títol podria haver estat més original, però que voleu que us digui... Doncs sí, avui estava convençut que ja era un berlinès de pro.
En segon lloc, aquest matí, de camí cap a l'escola m'he trobat esperant que el semàfor es posés vermell per travessar el carrer, tot i que no hi havia cap cotxe a la vista. També he de dir que el semàfor era dels tipus Ampelmann, dissenyat per ser més amable que la resta de semàfors i perquè la gent els obeeixi més. Però em sembla que ja m'havia passat fa uns dies i no recordo si també era Ampelmann.
I finalment... ja tinc una bicicleta. Encara no té nom ni llum (això que veieu és que està reflectint el flaix no és que sigui un arbre de Nadal), però si teniu suggeriments ja sabeu. Me l'ha cedit un company de classe que diu que ell no la farà servir. De fet té una certa lògica, en Robert, és un americà d'uns 65 anys. No sé ben bé per què està aquí, però viu amb la seva dona en un pis de Prenzlauer Berg superxulo i tots dos pinten. Li he preguntat fins quan es quedaria i m'ha dit que fins que se li acabessin els diners. Mola.
Al matí he trobat una tenda d'aquelles militars i tenien coses baratetes, de manera que per 9 euros m'he comprat una samarreta de màniga llarga i uns mitjons militars. Mit Frotteesohle, amb sola doble, perquè el fred també entra per la sola si camines sobre neu i gel. També els podeu comprar per internet.
Ahir festa de comiat de la Katrin. El divendres que ve se'n va a Tailàndia, Vietnam i Cambodja per tres mesos. I Pankow és a Berlín el que Sant Andreu a Barcelona. O sigui que no hi ha immigrants, joves cool ni bars moderns.
Aquí no es veu però estàvem a uns 5 sota zero. I la noia fumant com si res sense jaqueta ni jersei... i jo amb jaqueta fotent-me de fred.
El viatge va ser impactant. A partir dels Alps tot estava nevat: al principi només les muntanyes, després la plana una mica enfarinada, després ja no es distingia la separació entre els camps de conreu i al final no es distingia res perquè tot estava tapat per una espessa boira.
I arribant a l'aeroport, semblava Sibèria
I després, deu minuts esperant el tren a l'andana i no em vaig poder treure el fred en tot el dia. Pel que sembla feia tres anys que no tenien neu a Berlín ni unes temperatures tan baixes.
No es veu bé però és un anunci de les Canàries...
