Ich bin ein Berliner

Ok, el títol podria haver estat més original, però que voleu que us digui... Doncs sí, avui estava convençut que ja era un berlinès de pro.

Ahir vaig començar la nit (bé el vespre), menjant una Kohlroulade (una espècie de rotllet de primavera però embolicat amb col) amb vi Barceliño aus Barcelona. Sí, Barceliño... curiós nom, no?

En qualsevol cas, després de la Kohlroulade (molt bona, per cert), vam estar parlant unes quantes hores amb la Katrin i la seva mare en alemany (nivell Barrio Sésamo) i també bevent vi (aquesta gent beu molt vi: ahir entre quatre persones tres ampolles), mentre escoltavem Cohen, un womanizer segons la mare de la Katrin; ella no parla anglès però sap comptar fins a deu i dir womanizer... Total que aquest matí m'he despertat pensant en alemany (bé en paraules alemanyes), i amb un lleuger embotiment mental: crec que el meu cap s'estava reorganitzant per acomodar-se a l'estructura del pensament alemany; ja en parlaré un altre dia quan la meva metamorfosi mental sigui completa. Veieu? Ara volia posar la paraula en alemany i no ho puc fer: Metamorphose no es pot utilitzar per res més que no tingui un significat biològic, físic. O sigui, una metamorfosi mental no existeix, segur que els punyeteros tenen una altra paraula molt més exacta. De fet tenen paraules per tot... en fi en parlaré un altre dia.

En segon lloc, aquest matí, de camí cap a l'escola m'he trobat esperant que el semàfor es posés vermell per travessar el carrer, tot i que no hi havia cap cotxe a la vista. També he de dir que el semàfor era dels tipus Ampelmann, dissenyat per ser més amable que la resta de semàfors i perquè la gent els obeeixi més. Però em sembla que ja m'havia passat fa uns dies i no recordo si també era Ampelmann.












I finalment... ja tinc una bicicleta. Encara no té nom ni llum (això que veieu és que està reflectint el flaix no és que sigui un arbre de Nadal), però si teniu suggeriments ja sabeu. Me l'ha cedit un company de classe que diu que ell no la farà servir. De fet té una certa lògica, en Robert, és un americà d'uns 65 anys. No sé ben bé per què està aquí, però viu amb la seva dona en un pis de Prenzlauer Berg superxulo i tots dos pinten. Li he preguntat fins quan es quedaria i m'ha dit que fins que se li acabessin els diners. Mola.










Total, que estava jo amb aquestes coses, amb aquesta il·lusió d'haver parlat, metamorfitzat, esperat i bicicletat (sí, els alemanys tenen han creat verbs a partir de substantius i "bicicletar" igual que "televisionar" existeix (segurament el Joan Miquel Oliver té arrels alemanyes ("mos gastronomíem"))) quan he anat a menjar una Currywurst (si veniu anirem al Konnopke a menjar-ne una) al costat d'un Penny Supermarkt (Noch billiger, noch billiger!!!). Però clar, a Berlín hi ha berlinesos, no molts, i parlen berlinès, no alemany. Ni puta idea de què deien. merda.

Ich bin kein Berliner.