Joy Division

Gran documental, però que potser es pot fer pesat si no has vibrat amb la seva música. Hi ha moltes entrevistes i xerrameca sobre aspectes molt concrets dels quatre anys escassos de vida del grup.

Trobo molt ben fet el guió i molt ben trobada l'estètica del documental i és especialment brillant el primer quart d'hora quan es fa una introducció al context social de Manchester, a la irrupció del punk a la ciutat i als orígens del grup, amb imatges dels primers concerts i aparicions televisives (algunes ja vistes a "24 hour party people" o "Control").



Keep on keeping on al minut 8:24




A partir d'aquí, la cosa es posa més dura per persones que no coneixen prou el grup, portades, cançons concretes, actuacions... L'origen del nom, molt interessant l'entrevista amb Martin Hannet i com explica que va crear el so del grup, cosa inexplicable o, més aviat, només explicable coneixent una mica el personatge. També com el Peter Saville va crear les portades dels dos discos, la sessió de fotos pel NME, el tractament visual de l'explicació de l'epilèpsia amb els coneixements mèdics dels 70 i les disseccions de diferents cançons.

Interessant descobrir que "Interzone" prové d'un samplejat de "Keep on Keeping On", imprescindible peça de Northern Soul passada pel filtre punk, els origens de "She's lost control", "Love will tear us apart", l'únic hit "comme il faut" i, el que em va deixar esmaperdut (no hi ha una altra paraula) va ser les imatges i l'explicació de "Shadowplay". És exactament el que jo havia pensat/visualitzat des de les primeres vegades que l'havia sentit: extraradi, nit, cotxes i llums de sodi de color taronja (ho podeu veure a partir del minut 4 i 40 del vídeo.



En definitiva, molt recomanable per a "die hard" fans. I el passaran a l'Sputnik aquest mes, amb subtítols que permetran entendre millor l'anglès de Manchester.