I més enllà de formar part d'un antic clauer avui ha trobat el veritable sentit de la seva vida.
Avui m'he deixat les claus a casa. Feia molt temps que no em deixava les claus a casa. I a més me les he deixat posades al pany. Mai me les havia deixat posades al pany.
He trucat a la mare de la Katrin i m'ha deixat el seu joc de claus. Però he arribat a casa i la clau no entrava al pany. Merda. Estaven mal posades per dintre. Merda, merda.
Però clar, jo no truco un serraller a la primera i he provat totes les claus, he pensat en demanar una radiografia a algun veí (si, podeu riure) i he pensat que un filferro podria funcionar. I no ha funcionat.
He tornat a provar les claus, s'ha apagat la llum de l'escala. L'he tornat a obrir, he picat a la porta, he esperat que sortís algun veí a veure què passava, he pensat mentalment com li podria explicar en alemany que m'havia deixat les claus a casa (fàcil) però no hauria pogut explicar-li que estaven posades al pany (posades sí, però al pany no, no conec aquesta paraula), se n'ha tornat a anar la llum, l'he tornat a engegar, he empès la porta, he apretat les claus cap a dins, les he girat ràpidament cap a les dues bandes, he donat cops amb el muscle contra la porta, he esperat que sortissin els veïns, no han sortit, he pensat mentalment com li explicaria (en alemany) a la policia (die Bullen) que estava intentant entrar en una casa que no era meva (perquè evidentment, si els veïns no sortien era perquè tenien por dels lladres i havien trucat la policia), he pensat que m'hauria hagut de registrar a la policia en arribar com hem van dir les amigues de la Macarena i no he fet (ni faré), se n'ha tornat a anar la llum, l'he tornat a obrir, he estat a punt d'agafar el telèfon, he pensat que el serraller parlaria berlinès i no l'entendria, he pensat que em cobraria molts calers,he tornat a posar el filferro, les claus, picar la porta, he tornat a pensar a agafar el telèfon i he tornat a posar el filferro... i clinc!
Les claus de dintre han caigut al terra i les claus de fora han pogut obrir la porta.
Buf!!!! Que bé, ni tan sols se m'han arribat a descongelar els pèsols que he comprat (sí, comprar pèsols congelats havent-te deixat les claus a casa és tenir fe).
El que he vist quan he obert la porta ha estat això (evidentment és una simulació, com es pot deduir pel fet que la meva jaqueta està a dins de casa i tirada al terra; prèviament estava tirada al terra però fora de casa...)
Uauuu, d'un pèl. O més aviat, d'un filferro, sí senyor!
ResponEliminajaja! digne de tu! no trucar al serraller pels dubtes sobre la paraula "pany" em sembla boníssim!! (el tema llatí, signes amb les mans per simbolitzar "les claus són posades al pany" no l'havíem valorat??). Però recordo que ja una vegada a Trafalgar vas esbotzar la porta del nostre pis que havíem deixat tancada amb TOTS nosaltres al pis dels veïns, o sigui que, FELICITATS DE NOU!
ResponElimina